Situat a l'extrem nord-oest de la ciutat, a la partida de Monterols, més enllà de l'estació dels Directes i al sud del Passeig de la Boca de la Mina, en terrenys de l'antic Mas del Bover.[1] És un conjunt residencial, segona obra a Reus del Patronat Municipal de l'Habitatge. La primera va ser el Barri Fortuny. Es va portar a terme només una fase de les cinc projectades. L'interès del conjunt està en les solucions compositives de volum en tot el sector. Des d'un mòdul bàsic de referència, a partir d'estructura 4'20x4'20 i nucli de serveis fixos, amb dos tipus de superfície es projecten 48 variants d'estatges, passant a l'acurada disposició dels espais públics (porxos, places), en el tipus d'edificació, en la distribució dels habitatges i en la invenció d'elements ornamentals. Es pretén d'aquesta manera facilitar el màxim l'elecció d'un mòdul adequat per part de l'usuari. En conjunt, tot un procés de cerca en el camp de l'arquitectura.[2]
El Patronat Municipal de l'Habitatge, a inicis dels anys 60, va decidir fer una promoció d'habitatges destinats a la demanda local i a les recents immigracions a la ciutat, i va adjudicar el projecte complet al Taller d'Arquitectura Bofill de Barcelona. Durant els anys 1964-1965 es començà a construir una part del conjunt, projectat inicialment en cinc fases. Van sorgir problemes econòmics amb l'empresa constructora local, i Urbinca va comprar tots els terrenys, i davant d'una certa incomprensió del projecte de Bofill, decideix acabar la construcció i canviar la tipologia edificatòria existent. Es va construir un nou grup d'habitatges socials amb tipologia molt distinta de les construccions veïnes sortides del Taller d'Arquitectura de Bofill.[2] El projecte de Bofill va ser criticat pel seu to esteticista i poc funcional, amb excessos formals, dessolats espais comuns i elements difícils d'explicar a l'interior dels habitatges. La desconnexió, fins i tot física, amb la resta de la ciutat i la manca d'equipaments, van convertir la primera fase construïda del barri en un indret més aviat inhòspit per a la vida de cada dia[3]
↑Amigó, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 260. ISBN 8486387655.
↑ 2,02,1«Barri Gaudí». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].
↑Anguera, Pere. Urbanisme i arquitectura de Reus. Reus: La Caixa, 1988, p. 153 i 155. ISBN 8440423306.
